En l’entrada anterior, vam veure com organitzar un calendari de competicions de forma adequada. Avui veurem els tipus de periodització més utilitzats i quin s’adapta millor en funció del calendari competitiu.
TIPUS DE PERIODITZACIÓ
La periodització de l’entrenament consisteix en segmentar la temporada en diferents períodes i donar un sentit lògic als continguts d’entrenament.
La periodització és el plànol a partir del qual es dissenyaran les nostres sessions d’entrenament, ens permetrà entrenar amb sentit i ens servirà de brúixola davant les dificultats que presenta el procés d’entrenament (dies dolents, lesions, dies de males sensacions, fatiga, competicions amb diferents demandes fisiològiques, etc)
Planificar l’entrenament és essencial per evitar entrenar sense rumb i assegurar-nos que aconseguim el pic de forma per la competició objectiu que tenim planificada.
En el món dels esports de resistència podem diferenciar 3 principals models de periodització: Tradicional, Inversa i Per Blocs o ATR.
PERIODITZACIÓ TRADICIONAL
Es divideix la temporada en 3 períodes: Preparatori (general i específic), Competitiu (precompetitiu i competitiu) i Transitori.
Aquest tipus de periodització es caracteritza per seguir una progressió lineal del volum i la intensitat. Començant la temporada amb un alt volum i molt baixa intensitat per anar reduint el volum de forma lineal a mesura que augmentem la intensitat fins arribar al pic de forma.
És un model molt utilitzat en esportistes amb un calendari amb poques competicions importants i molt separades entre elles ja que requereix moltes setmanes per assolir un pic de forma.
Pot ser interessant per preparar curses de curta distancia ja que les últimes setmanes treballarem els ritmes més intensos i específics de la competició.
PERIODITZACIÓ INVERSA
Aquest model de periodització, com el seu nom indica, és invers a la tradicional ja que comença la temporada amb poc volum i intensitats molt altes i a mesura que es va acostant la competició important es va reduint la intensitat de forma lineal a l’hora que el volum va augmentant progressivament.
La periodització inversa presenta alguns inconvenients i és que no té en compte l’efecte residual de les adaptacions. Les adaptacions aconseguides amb el treball d’alta intensitat perduren poc temps si les deixem d’entrenar per tant, quan arribem al dia de la competició important haurem perdut adaptacions pel camí.
En canvi, pot ser interessant per proves d’ultradistància, ja que la part de més volum i baixa intensitat (més específica d’ultradistància) serà la que treballarem just abans de la competició important.
PERIODITZACIÓ PER BLOCS O ATR
Aquest model va néixer als anys 80 per donar solució als problemes que presentava la periodització tradicional ja que buscava aconseguir més d’1-2 pics de forma durant la temporada i assolir un bon nivell en varies competicions durant l’any.
Bàsicament, divideix la planificació en blocs o mesocicles que es van repetint durant la temporada:
Acumulació: En aquest bloc es treballa amb volums alts i intensitat baixa-moderada. Es treballen capacitats amb un major efecte residual (les que depenen més d’un alt volum).
Transformació: Volum moderat-alt i alta intensitat. Es treballen capacitats amb un menor efecte residual (les que depenen més de l’alta intensitat).
Realització: Similar al període de tapering o competitiu. Disminució dràstica del volum mentre que la intensitat es manté.
A part d’aquest 3 blocs que es van repetint, la temporada hauria d’incloure mesocicles de pretemporada i transitoris.
CONCLUSIONS
- No hi ha un model millor que un altre. La periodització s’ha d’ajustar a les característiques de l’esportista, el seu nivell i sobretot, el seu calendari competitiu.
- Com a norma general, com menys competicions tingui més interessant pot ser una planificació tradicional i com més competicions més interessarà una planificació per blocs o ATR.
- Cal valorar la planificació inversa per esportistes d’ultradistància ja que s’ajusta molt bé per preparar aquest tipus de proves.
- Els models tradicionals i per blocs no són excloents, es pot fer una primera part de la temporada fins el primer bloc de competicions segon el model tradicional i llavors passar a una periodització per blocs o ATR el que resta de temporada.
En la pròxima entrada al Blog…
Veurem les diferents estructures en les que dividim la planificació i ens centrarem en els microcicles, no te la perdis!
Si vols que t’ajudem a millorar el teu rendiment i assolir els teus objectius, no ho dubtis i contacta’ns!